Un any complicat, una Ruta esperançadora

Quan se’m va demanar el text per al catàleg que ara teniu a les mans, el primer que se’m va venir al cap va ser explicar-vos com ha estat de complicat aquest any per a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i, per Facultat, vull dir professorat, però per descomptat alumnes, a causa de la docència semipresencial que ha vingut acompanyada de molts canvis en el model d’ensenyament i aprenentatge... però, tot seguit, després de rellegir les línies escrites, vaig pensar que, per a tots i totes, no fa falta ser de la Facultat de Belles Arts, ha estat un any difícil, i que seria millor reorientar el text cap a un altre tema.

Em vaig motivar pels significats de la paraula ruta i els paral·lelismes que aquests poden tenir amb la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries, i vaig buscar inspiració en les definicions que vaig poder trobar per internet: “camí que hom recorre en un viatge, en una excursió, etc.”; “camí per on es pot passar per anar d'un lloc a un altre”; “camí o direcció que es pren per aconseguir una cosa”; “trajectòria d'una nau”...

Sens dubte, va ser aquesta última accepció la que va captar la meva atenció, i, potser per defecte professional, la nau amb la qual vaig pensar no va ser cap de les Apollo ni tampoc de les Soyuz, sinó la de Star Wars, El Falcó Mil·lenari. És aquesta mena de nau espacial la que m’interessa, aquella que tot i el pas del temps, i haver viscut moltes aventures, segueix solcant l’espai i establint rutes impossibles en les quals la imaginació hi té un factor decisiu.

Doncs sí, aquest és el tema que realment, en aquests moments, vull compartir, ja que m’agrada pensar que la Ruta de l’Art és d’aquesta mena de naus i de rutes que, per molt que vagin passant els anys, segueixen portant esperança en un univers tan complicat i fascinant com és el de l’art... i només em queda anhelar que vosaltres també ho veieu, i ho visqueu, així.

Ara podeu opinar el que vulgueu: que soc una mica freaky, que potser he sortit amb un ciri trencat, que no heu entès res del que us he explicat... a tot, només us diré que no hi ha res millor que deixar anar la imaginació.

Per últim, em queda agrair a la tripulació formada per l’Ajuntament, les Entitats i els Comerços, els i les Artistes, i sobretot a la capitana, l’Anna Maria, pels esforços i la dedicació que, des de fa ja 14 edicions, inverteixen perquè la Ruta només pari per a omplir el dipòsit.

Que la sort ens acompanyi!

 

ENRIC TEIXIDÓ
Professor associat
Facultat de Belles Arts de la UB