Constanseu, la Peggy catalana

 

Diuen que tots tenim una ànima bessona. Molts us preguntareu per quin motiu l'Anna M. Constanseu vol aclaparar la portada del catàleg de la 10 Ruta de l'Art. Doncs bé, el motiu, en soc jo.

El dia que vaig conèixer l'Anna, ara fa exactament 10 anys, era al Port de la Selva, en una exposició del pintor Ricard Ansón. Estrafolària, provocativa, atabalada, segura de si mateixa, amb una mirada convincent, enèrgica, exòtica i una mica..., com ho diria...? “xalada”. La vaig veure i, de sobte, em vaig transportar als anys 40. Tenia un posat elegant, molt segur, saludava i parlava amb els artistes, tothom se li acostava. Amb una carpeta a la mà, anava apuntant noms, dates, llocs... feia la sensació que estava preparant alguna cosa important, o de tenir una agenda molt atapeïda. Efectivament, així era. Devia ser el mes de juny o juliol, i estava acabant de concretar alguns dels preparatius de la primera Ruta de l'Art.

 Com ja us he dit abans, l'Anna M. em va transportar a una altra època. Em vaig imaginar que estava parlant amb una mecenes important. Se la veia una dona imponent, forta, amb caràcter, una mica com... la Peggy, sí, sí... la mateixa, la gran Peggy Guggenheim, mecenes i transgressora de l'art del segle XX.

Allà, em va fer cinc cèntims del projecte de la Ruta de l'Art, i em convidava a participar –hi com a artista. De seguida em va agradar la idea, així que puc dir que des d'aquell dia, allà, a la meva galeria fictícia de Nova York (el Port de la Selva) la Peggy catalana, em va invitar a la primera Ruta de l'Art (Art of this Century)*.

La nostra amistat va anar creixent i, un dia, sense saber ben bé com, em vaig veure involucrada en el seu projecte, en el seu somni. Com més la coneixia, més similituds entre "Peggys" trobava.

 La Peggy, la real, es va relacionar amb artistes com Picasso, Dalí, Braque, Miró, Mondrian, Léger, Brancusi, Jean Cocteau, Kandinsky, Calder, Moore, Marx Ernst, Tanguy, Jacson Pollock, Willem de Kooning, Man Ray, Mark Rothko, Leonora Tanning... entre altres... Qui diu que aquests no serem nosaltres d'aquí a un temps?

Constanseu, la Peggy catalana La Peggy catalana es relaciona amb artistes com T-Rash, Emli Armengol, Núria Vilanova, Gara Basilio, Joan Raset, Josep Plaja, Alfredo Sánchez, Pérez de la Ossa, Lluís Roura, Josep Malats, Irene Cases, Manuel Suárez, Nobuko Kihira, Josep Canals... entre altres. Qui diu, que tots nosaltres un dia no passarem a la història?

 La nostra Peggy s'ha encarregat de posar-nos a tots, classistes, expressionistes, avantguardistes, conceptuals, minimalistes, surrealistes, fotògrafs, il·lustradors, pintors, escultors... junts, en un mateix poble, 90 artistes junts en una gran sala d'exposicions que és Castelló d'Empúries. 

“Siempre fui la enfant terrible”... Pensaron que era la oveja negra y que no haría nunca nada bueno. ¡Creo que les sorprendí! (Peggy Guggenheim, 1898-1979).

Pels qui la coneixen per primera vegada, pot semblar una dona... com ho diria?...Potser una mica... “DURA”... però quan forades la primera capa gruixuda de pell, et deixa entreveure la seva feblesa i s'estova, mostrant la cara més afable i vulnerable.

Constanseu, la Peggy catalana, imperfecta, criticada, arraconada, fins i tot una mica oblidada per molts de nosaltres, ha pogut viure seguint els seus ideals, sense fer massa cas del que podrien dir uns o com viuen els altres. Rebel, lliure, polèmica, innovadora, carismàtica i contradictòria... “l’enfant terrible” de l'Empordà ha entrat a les nostres vides a través de l'art, i esperem que hi segueixi durant molts i molts anys!

“Entre placeres e inseguridad y profundas cicatrices emocionales encontró en el arte y la pasión los motores de su vida, en una época en la que la sociedad miraba a los hombres con buenos ojos pero condenaba a las mujeres.” (Peggy Guggenheim, una historia de sexo, arte, dolor y fama. Semana 35, 2017).
 

núriaPallisera 
escultora i Llicenciada en Belles Arts Universitat de Barcelona